Només una imatge al passar. Una imatge interrompuda. Perquè l'esguard alterna la visió del camí a pedalar i dels seus marges, i no en pot gaudir totalment. Al costat dret, direcció nord, i un poc de retirada, una fila d'arbres oxidats destaca les seues branques i fulles terroses sobre el llençol grisenc d'una boira que converteix La Calderona en la sanefa misteriosa d'un conte de fades. Costa creure la quietud ominosa d'aquest escamot en formació i sense caporal al bell mig de les ventades. Costa creure que la fila no n'és conscient de la seua terrible desolació, tot i la quimera. Costa creure que el seu punt de fuga forma part ineludible d'aquell altre i prototípic punt que domina el camp visual. El plugim crepita displicent sobre el teixit un poc encartonat dels nostres mallots i de les seues fulles. L'aroma humit del vent transvasa la terra als pulmons i un deliciós perfum de mantega vegetal ho fa amb els records. Som a l'horta, i tanmateix sembla que pedalem pels camps melancòlics i horitzontals, adormits, del secà. Potser els arbres es pregunten si deuen ignorar-nos o si potser ens fan un bes llançat amb l'ambigua intenció i antic dibuix dels arquers homèrics. Potser tant s'hi val. Perquè sura damunt les pedalades la inquietud quimèrica de que per més que ho intentem el pensament dels arbres mai no podrà arribar al nostre destí. Hi són els cinc, perdent-se a la boirina que pinta el verd de cendra, i l'alçada uniforme de les seues frondes de sang seca és la resposta a totes les preguntes dels pelegrins. Ens endinsem a la teranyina de tràfecs, gotes de pluja i pètals roses dels ametllers discordants. Som al núvol, diu un company. Dins el núvol baix. I aquesta pluja delicada, fina com les puntades d'una núvia que cus el seu cor als llavis dels somnis, no n'és tan poderosa com per reviure el mort fullam de la imatge al passar, els seus troncs prims i elegants, adormits. Sí, només una imatge al passar, i amaga el secret indesxifrable de l'aventura humana. Una imatge interrompuda dins la sang i la memòria.
diumenge, 12 de febrer del 2017
Només
Només una imatge al passar. Una imatge interrompuda. Perquè l'esguard alterna la visió del camí a pedalar i dels seus marges, i no en pot gaudir totalment. Al costat dret, direcció nord, i un poc de retirada, una fila d'arbres oxidats destaca les seues branques i fulles terroses sobre el llençol grisenc d'una boira que converteix La Calderona en la sanefa misteriosa d'un conte de fades. Costa creure la quietud ominosa d'aquest escamot en formació i sense caporal al bell mig de les ventades. Costa creure que la fila no n'és conscient de la seua terrible desolació, tot i la quimera. Costa creure que el seu punt de fuga forma part ineludible d'aquell altre i prototípic punt que domina el camp visual. El plugim crepita displicent sobre el teixit un poc encartonat dels nostres mallots i de les seues fulles. L'aroma humit del vent transvasa la terra als pulmons i un deliciós perfum de mantega vegetal ho fa amb els records. Som a l'horta, i tanmateix sembla que pedalem pels camps melancòlics i horitzontals, adormits, del secà. Potser els arbres es pregunten si deuen ignorar-nos o si potser ens fan un bes llançat amb l'ambigua intenció i antic dibuix dels arquers homèrics. Potser tant s'hi val. Perquè sura damunt les pedalades la inquietud quimèrica de que per més que ho intentem el pensament dels arbres mai no podrà arribar al nostre destí. Hi són els cinc, perdent-se a la boirina que pinta el verd de cendra, i l'alçada uniforme de les seues frondes de sang seca és la resposta a totes les preguntes dels pelegrins. Ens endinsem a la teranyina de tràfecs, gotes de pluja i pètals roses dels ametllers discordants. Som al núvol, diu un company. Dins el núvol baix. I aquesta pluja delicada, fina com les puntades d'una núvia que cus el seu cor als llavis dels somnis, no n'és tan poderosa com per reviure el mort fullam de la imatge al passar, els seus troncs prims i elegants, adormits. Sí, només una imatge al passar, i amaga el secret indesxifrable de l'aventura humana. Una imatge interrompuda dins la sang i la memòria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada